L’experiència (19-19.30 h):
Comissió de Moneda Social de la XES
La ponència-debat (19.30-21 h):
Monedes locals
Les monedes actuals s’han convertit sobretot en un instrument d’acumulació i d’especulació. Davant això, sorgeixen experiències molt diverses de monedes alternatives (monedes socials o locals) vinculades a xarxes d’intercanvi, que intenten restituir el sentit originari a la moneda, que no és altre que el de facilitar els intercanvis. A càrrec de Dídac Sánchez-Costa. Amb l’experència convidada de la Comissió de Moneda Social de la XES, , que presentarà la proposta d’articular un mercat social amb moneda pròpia a casa nostra.

Us adjuntem la següent documentació: article d’llacrua sobre el ‘diner lliure’.

L’experiència convidada la podeu consular a Cooperativa Obrera de Viviendas d’El Prat.

Documentacio 2a Sessio / Jordi Via

Dossier presentació Coop57

Construir mercats socials

Ja podeu descarregar la documentació de la ’1asessio_mercatsocial‘

Intercooperar fins a crear mercats socials
Jordi Garcia

En aquests moments, l’economia solidària ja es troba present en totes les fases del cicle econòmic. En la producció, mitjançant cooperatives agràries, del mar, de treball associat, societats laborals, entitats d’acció social, xarxes d’intercanvi, etc. En la comercialització o distribució, mitjançant cooperatives de consum i grups de compra col•lectiva, cooperatives de serveis, botigues de comerç just, botigues de segona mà, mercats locals, fires d’intercanvi, etc. En el consum, mitjançant la pràctica del consum responsable per part dels agents econòmics (persones, empreses, entitats i administracions), que rescaten la figura del ciutadà per sobre de la del comprador. Finalment, en el crèdit, a través de les finances ètiques i solidàries: cooperatives de crèdit, seccions de crèdit de les cooperatives agràries, cooperatives de serveis financers, títols participatius, bons solidaris, monedes socials, etc.
Però, com apunta Boaventura de S. Santos, “l’èxit de les alternatives de producció depèn de la seva inserció en xarxes de col•laboració i de suport mutu”. Efectivament, les iniciatives de l’economia solidària necessiten cooperar entre si per ser visibles i desenvolupar-se enmig d’uns mercats cada vegada més grans i més desregulats.

Primer de tot, intercooperar significa una cosa tan bàsica com comprar-se mútuament, una activitat comercial no sempre practicada per les empreses que conformen el sector; dit d’una altra manera, es tracta de procurar escollir com a proveïdora, tant com sigui possible, una empresa de l’economia solidària.

Un segon esglaó de la intercooperació consisteix a crear nous projectes socioeconòmics en la producció, la comercialització i el crèdit compartint excedents i recursos mitjançant cooperatives de segon grau, grups cooperatius i altres estructures, formals o informals, d’intercooperació. Hi ha moltes iniciatives d’aquest tipus, sovint, a més, orientades precisament a cobrir els punts febles del sector, com ara els problemes de finançament o de formació.
Però, a més de les relacions de cooperació entre diverses entitats d’economia solidària, una estratègia de multiplicació de les relacions d’intercooperació pot fer que aquestes assoleixin una densitat tan important que la major part dels actes econòmics del sector acabin fent-se en el seu si. Aleshores, hauríem pujat un esglaó més en la intercooperació i estaríem construint ja un mercat social. En efecte, a mesura que aquestes pràctiques d’intercooperació, tant des de les empreses solidàries com des dels seus membres, es multipliquin, s’integrin en circuits de producció-comercialització-consum-crèdit i es completin els buits productius promovent el sorgiment de noves empreses de l’economia solidària mitjançant, entre altres instruments, del seu finançament a través de l’ús d’excedents compartits, s’anirà tramant un dens eixam de relacions econòmiques, que conformaran un mercat paral•lel al capitalista, un mercat social.
Per mercat social podem entendre una xarxa estable d’intercanvi de béns i serveis (un mercat), els nodes de la qual serien les empreses solidàries i els consumidors i estalviadors responsables (persones, entitats, empreses i institucions) i els seus fluxos, els intercanvis regulars de béns i serveis en un territori determinat, produïts amb criteris democràtics, equitatius, ecològics i solidaris, que permetessin cobrir una part significativa de les necessitats dels nodes, desconnectant parcialment de l’economia capitalista.

La construcció de mercats socials constitueix un objectiu que ja no és de nivell cel•lular o micro (la cooperativa, el consumidor responsable …), sinó meso; dotat, per tant, d’una escala i d’una certa complexitat. Crear mercats socials en el si de la societat capitalista podria representar per al postcapitalisme el que van suposar les repúbliques urbanes durant l’edat mitjana per al naixement del capitalisme.

[Seminari]
L’economia solidària, una alternativa postcapitalista

Del 7 d’abril al 13 de maig | Dijous, de 19 a 21 h
Aula Ronda de Barcelona (Rda. Sant Pere, 56, 1r)
Inscripció gratuïta a david@xarxaecosol.org

Benvinguts al II Seminari de la Xarxa d’Economia Solidària, que arrencarà el proper 7 d’abril.
En el post ampliat trobareu el programa definitiu.

Primera sessió (8 d’abril)
L’experiència (19-19.30 h): Sants Cooperatiu
La ponència-debat (19.30-21 h): El mercat social
Una de les estratègies per desenvolupar l’economia solidària és crear mercats socials, és a dir, xarxes estables de productors, consumidors i estalviadors/inversors solidaris en un territori determinat que realitzen la majoria d’actes econòmics en el si d’aquestes xarxes. Com construir aquests mercats socials? A càrrec de Jordi Garcia

Segona sessió (15 d’abril)
L’experiència (19-19.30h): Coop 57
La ponència-debat (19.30-21 h): Respostes i perspectives de l’economia solidària davant la crisi
Com està reaccionant l’economia solidària a la crisi? En quina mesura el desenvolupament d’aquest nou model econòmic pot ajudar a superar la crisi i les estructures que la provoquen? A càrrec de Jordi Via
Tercera sessió (22 d’abril)
L’experiència (19.19.30 h): El model de gestió d’ARÇ
La ponència-debat (19.30-21 h): La gestió cooperativa integral
Quines són les formes de gestió pròpies de les cooperatives i les altres empreses de l’economia solidària que els permeten practicar els seus valors i, alhora, ser viables i desenvolupar-se en aquest sistema econòmic? A càrrec de Xavier Gallofré

Quarta sessió (29 d’abril)
L’experiència (19-19.30 h): Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat
La ponència-debat (19.30-21 h): El balanç social
El balanç social pot ser una de les eines per avaluar la responsabilitat social de les organitzacions. 47 empreses i entitats catalanes ja van fer el 2009 el model de balanç social creat per la Xarxa d’Economia Solidària. A càrrec de la Comissió de Balanç Social de la XES

Cinquena sessió (6 de maig)
L’experiència (19-19.30 h): Comunitats d’Autogestió Financera (CAF)
La ponència-debat (19.30-21 h): Monedes locals
Les monedes actuals s’han convertit sobretot en un instrument d’acumulació i d’especulació. Davant això, sorgeixen experiències molt diverses de monedes alternatives (monedes socials o locals) vinculades a xarxes d’intercanvi, que intenten restituir el sentit originari a la moneda, que no és altre que el de facilitar els intercanvis. A càrrec de Dídac Sánchez-Costa

Sisena sessió (13 de maig)
Visita a diferents entitats d’economia solidària de Barcelona.
A càrrec de Paco Hernández

La sisena sessió versarà sobre Alternatives al model capitalista i estarà introduïda per Jordi Garcia, membre de la XES, soci de la cooperativa L’Apostrof i expert en la matèria.Com sempre us adjuntem el material escollit pel ponent per treballar la sessió, un article sobre Democràcia Econòmica i un sobre col·lectivitzacions llibertàries del nostre passat no tan llunyà.

Democràcia Econòmica (DE)

Col_lectivitzacions_llibertaries

Com sempre us adjuntem el material escollit per treball aquesta cinquena sessió, una guia sobre finances ètiques i dos articles recents sobre l’experiència concreta de Coop57.

Descarregar materials cinquena sessió

És penjat a:   http://edpac.org/docs/illacrua125.pdf però també el podeu descarregar aquí (Illacrua125).

Us deixem també el joc simpàtic que vàren fer amb illacrua:     http://edpac.org/docs/oca-crua.pdf